Els documents que es conserven a l’Arxiu Jujol i que mostren com treballava ensenyen una gran atenció al càlcul d’estructures i, a la vegada, una gran atenció a la decoració. El càlcul és après, la decoració, en versió jujoliana, és el tret diferencial. Del càlcul no ens n’ocuparem, de la decoració, sí. La decoració és allò que es fa després que l’edifici tingui tot el necessari perquè funcioni, allò que es fa relaxadament, després de la feina, que diria Llinàs. Allò que no et demana el client però sense el qual no hi ha arquitectura. Allò que es fa després de complir amb l’encàrrec no és feina; el contrari de la feina és el joc. L’obra de Jujol és plena de joc; sobretot l’obra del Camp de Tarragona, on, en molts casos, els encàrrecs no demanaven resoldre res, no eren pròpiament feina i Jujol se’ls prenia com un joc. No podem interpretar que el perfilar dels contorns ennuvolats de Jujol al Vendrell, a Vistabella o a Roda de Barà no és un joc, o que aquell moviment de les baranes de ferro de Vistabella no ho sigui, o que el graciós tatuatge en forma d’esbarzer de l’ermita de Vallmoll no ho és, etc.
Al Territori Jujol volem que tots siguem partícips d’aquest joc. Hem creat un joc a partir de la rajola que fa les funcions de senyalística, un joc que permet al jugador re endreçar com vulgui els 16 trossos de la rajola per crear la seva pròpia combinació.
