A Bonastre, el poble de la mare de Jujol, tenien l’església poc bastida i és per això que li demanen a Jujol que l’arregli. La intervenció va començar amb la pintura de Santa Magdalena i va derivar en altres intervencions, especialment, l’altar major, avui mutilat i desaparegut.
Les intervencions a Bonastre són molt imaginatives, podríem dir que algunes peces són invents. En mans de Jujol, un cilindre de ferro tapat amb una cúpula i decorat amb filigranes i colors diversos (avui molt apagats) esdevé el sagrari. En mans de Jujol, la pica baptismal de marbre de gran pes es tapa amb una estranya estructura en forma de tulipa invertida. Aquesta tapa, feta amb estructura de fusta i revestida amb una làmina fina de fusta que s’adapta a la seves formes sinuoses (Jujol aconsegueix que la fusta pugui ser tant dúctil com la pedra), quan s’ha d’usar, s’obre com una papallona i es desplega; el seguit de ferramenta que permet el moviment es transforma en canelobres que serveixen per il·luminar l’acte del bateig. És un invent que dignifica l’acte del bateig, tan relegat a un espai secundari i, per tant, a tractaments formals secundaris, a tantes esglésies. És una característica de Jujol inventar artefactes de tot tipus amb els materials més inesperats, com ho fa en aquesta església amb les lluminàries a partir de tub de material elèctric, o com ho fa a partir de llaunes de llet condensada fent tot tipus de formes durant els anys de la guerra a casa seva.
