Territori Jujol és una plataforma per conèixer i descobrir de l’obra de Jujol al Camp de Tarragona. Aquest territori era, per Jujol, un lloc d’origen i d’experimentació lluny d’afanys econòmics; un lloc on fer les obres que no li encarregaven a Barcelona o a Sant Joan d’Espí. Aquesta manera de treballar, única en el mon arquitectònic, va fer que la seva obra es relacionés de manera intensa amb el territori. Visitar aquest territori avui és fondre la nostra mirada contemporània amb la mirada de Jujol al paisatge que explicita la seva obra. Aquesta plataforma volem que serveixi per mostrar aquestes mirades i que tothom pugui participar-hi.
Per descobrir el territori, assenyalem sobre el mapa setze obres de Jujol i proposem una direcció de visita, tot i que cadascú pot triar el seu recorregut. S’ha agafat una rajola de Jujol, se l’ha canviat d’escala i s’ha retallat en 16 trossos, cadascun d’aquests trossos assenyala una obra. El fet d’estar distribuïdes pel territori fa que aquest, gràcies a Jujol, adquireixi una nova cohesió, a aquesta cohesió és el que anomenem Territori Jujol.
Jujol és un arquitecte del que molta gent en parla, sobretot arquitectes, però no té una obra gaire coneguda. No se’n deuen conèixer més de quatre o cinc obres i, quan se´n parla, sempre es mostren les mateixes imatges. Deixar de parlar de Jujol en genèric, fer nítida l’obra de Jujol en el territori al qual tenia més afecte és un dels objectius de descobrir l’obra de Jujol.
Com a pedra de toc es presenta la rajola triada per fer la senyalística. No és un dibuix inèdit, es va editar amb motiu de l’exposició ‘Univers Jujol’, i la van batejar com ‘ameba’. Mirar amb atenció els dibuixos de Jujol fa que aquesta ameba no sigui tal cosa sinó més aviat un cap d’ànec. Aquesta mirada atenta al detall, al que va intentar fer Jujol, a la relació que mantenia amb el seu entorn, etc., és la que proposem fer des de Territori Jujol.
Per comprendre les obres arquitectòniques sovint és necessari visitar-les. De vegades, perquè és difícil imaginar l’escala, perquè és difícil comprendre l’espai, perquè és difícil entendre’n la materialitat, tot i que, amb documents gràfics, sol ser possible d’imaginar. Però hi ha una cosa que definitivament obliga que haguem de visitar obres d’arquitectura perquè és difícilment comprensible a través de documents: la seva relació amb l’entorn immediat o la seva relació amb el paisatge. En Jujol, aquesta relació s’estableix de manera especialment intensa en les obres del Camp de Tarragona. L’arquitecte crea obres des d’allò més prosaic o allò més diví, però no des de l’abstracció, sinó des d’allò més concret. Qui vegi els tubs metàl·lics pujant per l’escala de la casa Bofarull i no hagi vist mai una colobra no entendrà de què es tracta; qui vegi les pedres coronant les arestes de Vistabella i no hagi vist com es rematen els murs de pedra seca dels camps del voltant, no podrà entendre la continuïtat del paisatge; qui miri la rajola que assenyala el territori i pensi que és una ameba i no un ànec és que no ha visitat el Camp de Tarragona.
Dir que l’arquitectura és un joc i després posar un adjectiu no ens sorprèn com arquitectes. Jujol no ho va dir mai que fos un joc, però la seva actitud no mercantilista davant l’obra ho corrobora. Mirar una obra de Jujol vol dir entendre el detall, la pèrdua de temps a l’hora de construir la decoració final; com diu Llinàs, l’arquitectura de Jujol és aquella que es fa en el dia de festa, i afegim: sense pressa, provant, entretenint-se, jugant.
La senyalística al Territori Jujol intenta agafar-se a aquest joc jujolià; agafar una peça i dividir-la en 16 parts fa que allò que formava part d’una figura sigui un perfil que es pot combinar de manera diferent amb les altres peces, per tant, el puzle resultant es pot configurar de moltes maneres diverses.
Mirar l’obra de Jujol avui no és el mateix que fer-ho fa cinquanta anys, perquè els que ho mirem tenim unes experiències, uns coneixements i un gust diferents. Creiem que l’obra de Jujol connecta amb la mirada contemporània.
Entendre la ruta, participar-ne, fa canviar la manera de mirar aquest territori. L’obra de Jujol n’aporta una part, el territori una altra i qui fa la ruta, una última part vinculada a les seves coneixences prèvies. Aquesta mirada contemporània al territori Jujol volem que sigui compartida, perquè ens enriqueix a tots. Aquest és el lloc per fer-ho, amb fotografies, amb noves rutes que generin nous dibuixos de la senyalística, etc.
